dissabte, 12 de gener del 2008

Un, dos, tres, provant

El primer contacte no va ser tan fàcil com encendre el botó de la tele. Nervis, inseguretat, he de mirar la càmera mentre parlo, somriure, pensar i controlar la dislèxia perquè, sinó, ja no s'hi entendrà res.
Un per un vàrem anar passant davant de la càmera. Se'ns va donar un minut de glòria per mostrar la nostra poca coordinació televisiva. Per omplir aquest minut en un primer moment vaig pensar explicar l'atrafegat primer dia de les rebaixes, la de coses que se'n poden explicar, un minut es queda curt!. Finalment, la història de la desastrosa arribada dels reis mags a Roses va tenir el privilegi de ser l'enregistrada.
Massa poc temps per acostumar-te als focus, massa temps sòl davant la càmera, el desconcert barrejat amb nervis va ser com un còctel molotov durant aquest primer tast.
Sort que el minut va passar ràpid.