I per fi, el primer informatiu, bé, el segon, tot i que jo el vaig viure com si realment fos el primer, perquè realment ho era, per mi.
Les crítiques entre companys hi van ser, les autocrítiques, no tant. La Sònia va obrir la veda, ben fet. Els altres comentaris van ser més o menys encertats, però sense aquest primer atac frontal al producte, no se n'hagués tret tant de suc.
La impressió que en vaig extreure va ser de sorpresa. Tothom parlava tan tècnicament que semblava que enlloc d'un informatiu ja n'haguessin fet com a mínim tres. Deu ser que vinc de Mart i l'aterratge forçós no va ser del tot aconseguit. Segurament és aquest informatiu que duien d'avantatge els companys el que els feia dir les coses pel seu nom. Tant és. El fet és que ni m'imaginava que un VTR és el que posa les cintes i ara ja ho sé.
Cada dia s'aprèn una cosa nova i és ben cert. La veritat és que, quan deixes de tenir interès per aprendre, la vida deu perdre al·licient. La monotonia és un virus del qual n'hauria existir la vacuna.
Pel que fa l'informatiu, des de darrere la càmera número dos, és va veure tot molt bé. En Jordi, moreníssim, va estar molt correcte. Fins i tot quan una notícia d'última hora semblava que havia de fer-ho trontollar tot, ell va ser tan natural. Per l'auricular sentia les iaies que deien, oh que macos estan i era veritat. I els VTR feien la seva feina com els altres i l'informatiu va anar endavant, amb algun entrebanc, però endavant.
La coordinació és fonamental. Realment sense ella no es podria haver fet l'informatiu.
Les crítiques entre companys hi van ser, les autocrítiques, no tant. La Sònia va obrir la veda, ben fet. Els altres comentaris van ser més o menys encertats, però sense aquest primer atac frontal al producte, no se n'hagués tret tant de suc.
La impressió que en vaig extreure va ser de sorpresa. Tothom parlava tan tècnicament que semblava que enlloc d'un informatiu ja n'haguessin fet com a mínim tres. Deu ser que vinc de Mart i l'aterratge forçós no va ser del tot aconseguit. Segurament és aquest informatiu que duien d'avantatge els companys el que els feia dir les coses pel seu nom. Tant és. El fet és que ni m'imaginava que un VTR és el que posa les cintes i ara ja ho sé.
Cada dia s'aprèn una cosa nova i és ben cert. La veritat és que, quan deixes de tenir interès per aprendre, la vida deu perdre al·licient. La monotonia és un virus del qual n'hauria existir la vacuna.
Pel que fa l'informatiu, des de darrere la càmera número dos, és va veure tot molt bé. En Jordi, moreníssim, va estar molt correcte. Fins i tot quan una notícia d'última hora semblava que havia de fer-ho trontollar tot, ell va ser tan natural. Per l'auricular sentia les iaies que deien, oh que macos estan i era veritat. I els VTR feien la seva feina com els altres i l'informatiu va anar endavant, amb algun entrebanc, però endavant.
La coordinació és fonamental. Realment sense ella no es podria haver fet l'informatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada