La tarda de dijous va ser llarguíssima, però profitosa. Menys mal, tantes i tantes hores tirades a les escombraries, crec que no ho hagués pogut suportar.
Per començar la tarda, anunci sorpresa: les cabines estan ocupades pels de primer. No m'ho puc creure, ni fet exprés. Aquest va ser l'inici d'una dura tarda. Minuts després, mentre baixàvem cap el soterrani, esperàvem l'inevitable enfrontament. La peça s'havia de fer hi hagués o no cabines, la tarda es presentava poc tranquil·la. Bé, ja improvisarem. Mentre ens armàvem psicològicament, em tranquil·litzava anar seguida d'una cavalleria farta de la pompeu i les seves mogudes, però ens havien avisat: està tot ple. Però no va ser així. A algun dimoni se li deuria trencar la cua en aquell moment perquè, en Joan i a mi, misteriosament, ens esperava una cabina buida. La vam aconseguir sense disputa, cosa rara, una cabina d'àvid de veritat.
Durant la tarda es va mig muntar la peça, sense gaire alegria, amb pauses, anades i vingudes per anar a gravar la meteorologia, els típics problemes tècnics, busca algú que t'ajudi i amb molta gent pul·lulant però, vam mig acabar-la. Mentre anava amunt i avall imaginava l'existència d'un túnel al soterrani. Si, que connecti les cabines d'àvid i el plató. No seria mala idea.
I és que la tarda de dijous va ser un merder i un caos. Semblava com si la casa de les 12 proves de l'Astèrix s'hagués traslladat a la universitat. Finalment i sense acabar la peça, visita a Btv. Apa, espavila't a trobar una estona per acabar-la.
Un cop a Btv, s'ha de dir que alguns ens va costar més que d'altres arribar-hi, la visita va ser constructiva. Veure les instal·lacions, les redaccions i com s'hi treballa, et fa entendre millor com és la bèstia i com funciona. Aquest tipus de coneixement mai fa nosa. Tot i així, després de tantes hores donant voltes i sense berenar, els budells ja es queixaven. Era molt tard quan es va acabar, quarts d'onze de la nit.
Per començar la tarda, anunci sorpresa: les cabines estan ocupades pels de primer. No m'ho puc creure, ni fet exprés. Aquest va ser l'inici d'una dura tarda. Minuts després, mentre baixàvem cap el soterrani, esperàvem l'inevitable enfrontament. La peça s'havia de fer hi hagués o no cabines, la tarda es presentava poc tranquil·la. Bé, ja improvisarem. Mentre ens armàvem psicològicament, em tranquil·litzava anar seguida d'una cavalleria farta de la pompeu i les seves mogudes, però ens havien avisat: està tot ple. Però no va ser així. A algun dimoni se li deuria trencar la cua en aquell moment perquè, en Joan i a mi, misteriosament, ens esperava una cabina buida. La vam aconseguir sense disputa, cosa rara, una cabina d'àvid de veritat.
Durant la tarda es va mig muntar la peça, sense gaire alegria, amb pauses, anades i vingudes per anar a gravar la meteorologia, els típics problemes tècnics, busca algú que t'ajudi i amb molta gent pul·lulant però, vam mig acabar-la. Mentre anava amunt i avall imaginava l'existència d'un túnel al soterrani. Si, que connecti les cabines d'àvid i el plató. No seria mala idea.
I és que la tarda de dijous va ser un merder i un caos. Semblava com si la casa de les 12 proves de l'Astèrix s'hagués traslladat a la universitat. Finalment i sense acabar la peça, visita a Btv. Apa, espavila't a trobar una estona per acabar-la.
Un cop a Btv, s'ha de dir que alguns ens va costar més que d'altres arribar-hi, la visita va ser constructiva. Veure les instal·lacions, les redaccions i com s'hi treballa, et fa entendre millor com és la bèstia i com funciona. Aquest tipus de coneixement mai fa nosa. Tot i així, després de tantes hores donant voltes i sense berenar, els budells ja es queixaven. Era molt tard quan es va acabar, quarts d'onze de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada