Contràriament al que ens havíem imaginat, l’infern no era Sants. Aquest es troba més a prop del que ens imaginàvem, de fet ja en coneixíem la seva existència.
En aquest indret, sota terra, és allà on havíem d’editar el tema del dia. El soterrani de la facultat es podria igualar al Tàrtar, la part més profunda de l’inframón, allà on hi viuen els ciclops i tota mena de personatges misteriosos. També hi érem tots nosaltres, disposats a bolcar unes imatges al sistema.
La impotència ens va envair només entrar. La meva conclusió va ser: agafa-t’ho amb calma. L’ajuda rebuda va ser la nostra mateixa. L’aventura, àvida, va començar amb la captura i va acabar fent quadrar les imatges però els entrebancs es van succeir. El ciclop principal, conegut per mal humor, era l’escull a superar per solucionar els problemes. Aquest, si no endevines la forma de tractar-lo s’enfada i no t’ajuda. Tot i així, la mà esquerra de’n Marcos el va captivar i es va tornar dòcil. Un simples estudiants tenint problemes absurds, que estrany que siguin estudiants oi?
Viure al soterrani i pujar a la superfície a vegades, impedeix veure el món i tota la seva diversitat. N’hi ha de lents i de ràpids, nosaltres en proves, som dels primers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada