dimecres, 20 de febrer del 2008

Ràpid, ràpid, que no arribes

Arribar tard sempre té els seus desavantatges. En el meu cas, no em vaig "enterar" massa bé de l'estructura del magazine. De fet vaig tenir la impressió que es volia jugar al tradicional joc de l'assassí. Per aquesta raó no acabava de veure com s'ho muntaria l'escollit per aclucar l'ullet discretament entre la diversitat de peces proposades.
L'altre opció que se me va passar pel cap va ser la imitació d'una pel·licula que es deia Killer clowns, tot un clàssic i un trauma infantil per mi. Des de llavors no soporto els pallassos. Un exemple de com es matarien els col·laboradors l'he trobada a la xarxa.



Però sort que al final l'assassí és la grip aviària.



És tot un misteri aquesta malaltia i més quan el dia ha estat molt llarg i al teu cantó a l'avió, una hora abans, s'ha assegut algú que t'ensenyava a respirar, perquè em deia que no era prou Zen. El retard de l'avió no va millorar tampoc la meva respiració, lamentablement, raté. El que si que va augmentar va ser la meva mala llet. Coses que passen.

Aquest cap de setmana m'han donat molt informes, molt i molts. No puc dir que siguin tots bons. Començo:
-Blomberg televisió és americana.
-El control d'accés no es fa via retina però s'hi acosta.
- Si no portes el badge et posen un rètol que indica que te l'has oblidat i finalment.
- Els videos s'editen amb un minut. Això deu ser per què és una tele econòmica. Jo ho vaig entendre gràcies al programa, també televisiu, de Constantino Romero, El tiempo es oro. Més d'un minut costa diners vaja.

Balanç del dia: he perdut el 2% de l'assignatura gràcies a la boira. M'han intentat introduir al Taixí i es cometrà un assassinat. Com? L'equip del Magazine se n'encarrega.