Maga Ziiiiin, gravant

Si em disfresso no em fa res estar davant d'una càmera i xerrar, fer teatre de fet. Que curiós.

Aquests dies la vida al plató ha estat divertida. Muntar decorats, veure les peces que han creat el companys... Boníssima la Montse fent de Madame Rougie. L'entrevista a la dona invisible tampoc no té pèrdua. La família de "Nuevos Barrios" també ha tingut molta gràcia encara que va ser una feina feixuga estar al so amb cinc persones parlant a l'hora. Sort que estic un xic sorda, però tot i així, el silenci el vaig trobar a faltar. D'altra banda no em desagrada estar a la taula de so, encara que no sàpiga per a què serveixen la major part de rodetes i botons.


Els remeis del rebost, la meva peça, no m'ha acabat de convencer. Tot i buscar les cures, fer un parell de trucades tècniques a la "iaia" i el fet que aquest sempre ha estat un personatge televisiu, que juntament amb l'Arguiñano, sempre m'ha agradat; podria haver estat molt millor. Encara no m'he vist però no penso que sigui un gran moment visionar-me quan editi la peça. Potser hauria d'haver optat per un altre format de peça però en aquests moment la meva inventiva està sota zero.



Els horaris és el que està costant més de seguir en el magazín. Els dos dies de gravació s'han descontrolat les hores de les peces i ja es veurà que tal ho arregla l'equip d'edició, segur que sortirà bé, ara, no tothom hi posa de la seva part.
Estic en desacord amb el sistema d'exempcions de feina o d'autoexclusió de la feina comunitària que s'ha vist durant la gravació del magazín. Es veu que és una cosa força normal perquè "no cobrem" però, mirar que la peça estigui impecable i deixar que d'altres no la puguin fer és lleig. A mi no deixa de sorprendre'm aquesta actitud. És evident que mentre s'ajuda un no pot fer la feina pròpia i per tant, s'ha d'editar fora d'hores de classe...

Busca-les!

PD: Les fotografies les he tret del bloc de'n Josep Lluís, el plató en imatges. No m'he pogut resistir a agafar-me aquesta llibertat. Espero que em disculpis.