Imaginant la tele

Des de fa un temps i fins i tot ara, sempre que m'imagino la tele del futur veig els murs pantalla que es descriuen al Farenheit 451, "la família". Els bombers que apareixen a l'historia futurista de Ray Bradbury no apaguen focs, cremen llibres; la lectura està prohibida, es creu que impedeix la felicitat de la persona. Però la televisió existeix i és interactiva, absorbent. Ho controla tot, la voluntat, vigila i adoctrina. Caram! actualment també, només li fa falta vigilar, però per això ja hi ha la policia, de moment.

La televisió si actualment controla o és controlada és...
... per la campanya política, els polítics en tenen el comandament.

Els polítics tenen clar el què és important. Només s'ha de veure l'actitud dels aspirants respecte al mitjà per excel·lència. Un exemple, José Luís Rodriguez Zapatero diu preferir fer campana a un parell de mítings per preparar-se el pròxim debat televisiu, es veu que és important.

Espero que arribi el dia en que es deixi de creure que de l'aparell en surten exclusivament veritats. Espero anar un dia pel carrer i sentir, "Tele va!!" i que de sobte un aparell s'esclafi contra el paviment al meu pas. Però crec que passarà tot el contrari, la televisions domèstiques cada cop seran més grosses. I mentrestant, els polítics seguiran escopint verí pels micròfons perquè és la seva feina, bé, treballen per nosaltres, bé, pel partit.

Una ficció molt real.

PD: La campanya acaba de començar i ja s'està fent llarga. Tantes paraules... llàstima que totes són buides.